Qualques consideracions sus Occitània (Lengadòc e Gasconha en particular) a l'epòca de la Crosada francimanda

07.07.2019

Click her

1. SUL REIALME D'AQUITÀNIA
Dins "Les troubadours" (10/18), P. Bèc en contar la vida del primièr trobador explica que "A la mòrt de son paire, en 1086, [Guilhèm IX] venguèc lo sobeiran d'un territòri mai espandit que lo del rei de França... un domeni que èra l'eiretier del reialme d'Aquitània instaurat per Carlesmanhe."


2.
Çaquelà, aquò's pas exactament la realitat istorica. Lo ducat d'Aquitània èra son qu'un tròç bèl del reialme d'Aquitània. I aviá tanben lo ducat de Gasconha e lo comtat de Tolosa.
A l'epòca de la Crosada, lo ducat de Gasconha èra un fèu anglés, mentre que lo comtat de Tolosa, teoricament vassal del rei d'Aquitània que existissiá pas mai, èra independent de facto e se declarava un còp vassal del rei d'Aragon, un còp vassal del rei de França, per demorar independent.
Qualques precisions mai sul reialme d'Aquitània (tiradas entre autras de la tèsi de Rouche, L'Aquitaine des Wisigoths aux Arabes, naissance d'une région).
Lo reialme d'Aquitània creat per Carlesmanhe en 781 pel seu filh Loís (nascut en 778!) es pas lo primièr d'aquel nom. Se troba avans aquò los reialmes d'Aquitània de Caribèrt (filh de Dagobèrt) e tanben de Gondovald (cantat per l'abat Ros dins la Chançon lemosina).
Se tròba tanben lo principat d'Aquitània (prene "prince" al sens de "sobeiran") d'Òt ("Eudes"), sos paires e sos enfants ("Waifre").
Aquel principat fusquèc destruit per Carles Martel après la "batalha de Peitieu", mas la guèrra s'acabèc amb l'assassinat de Waifre, del temps de Pepin lo brèu (véser l'Histoire oubliée de l'Aquitaine, edicions Princi Negre).
Los Merovingians contarotlèron pas jamai vertadierament Aquitània.
Los Carolingians ne reconeguèron l'originalitat en tornar crear lo reialme que Loís lo Piadós obtenguèc. Lo partatge de 806 entre los filhs de Carlesmanhe apondèc al domeni de Loís Provença, e creèc lo sol moment d'unificacion occitana. La mòrt dels fraires de Loís avans lor paire reunifiquèc l'empèri carolingian.
Après lo partatge de Verdun (843) Aquitània demorada jol regne del filh de Pepin (filh de Loís mòrt avans lo partatge) fusquèc independenta puèi annexada per la Francia Occidentala. Carles rei de Francia Occ. partatgèc son reialme entre sos filhs Carles e Carloman, e balhèc Aquitània a l'un dels dos.
L'eviccion dels Carolingians en 987 pels Capecians creèc las condicions de liberacion dels senhors occitans del vassalatge d'una monarquia venguda illegitima.
Lo títol de prince d'Aquitània passèc als comtes de Tolosa, puèi a los de Peitieu (los aujòls d'Alienor). Lo sobeiran èra sagrat a Lemòtges (parallèle amb Reims pel rei de França). Amb lo maridatge d'Alienor la corona d'Aquitània passèc a Loís VII puèi a Enric II Plantagenet.
Dempuèi aquela epòca lo sobeiran leime d'Aquitània es tanben rei d'Anglatèrra. La mapa catalana çai-jos es faussa que se parla de "tèrras anglesas" quora caldriá dire "corona aquitano-anglesa".
Lo comte de Tolosa jogava son independéncia entre los 3 reialmes en se disent vassal de l'un o de l'autre per pas dependre de deguns. Son acte de 1213 èra desesperat mas tanben illegal rapòrt a la corona aquitana... Mas èra tanben "illegal" lo de la familha Trencavel que s'èra dita vassala de la corona d'Aragon per escapar al domini tolosan...


3. SUL VASSALATGE DELS COMTES DE TOLOSA
A la debuta de 1213, los comtes de Tolosa, Fois e Bearn jurèron fiseltat al rei d'Aragon, en Pere el Catòlic. Fusquèsson estats de vassals del rei de França, aurián justament pas pogut jurar fiseltat a un altre rei!
Lo comtat de Tolosa èra sortit de la decomposicion de l'empèri de Carlesmanhe... cada senhor ensagèc de trapar çò que podiá demest çò que èra encara "disponible", dins una confusion totala. Solide, escriguèri "Lo comte de Tolosa era vassal del rei d'Aquitània", e aquò's pas exactament la situacion vertadiera, mas èra per simplificar las causas. Auriái degut escriure "Lo comte de Tolosa èra senhor d'un territòri gessit de la decomposicion del reialme d'Aquitània".
Podèm pas imaginar, auèi lo dia, a l'epòca de las autorotas, del facs e de l'èuro, çò que pòt èsser estada la debuta de l'Edat Mejana en Euròpa... ges de poder en defòra dels senhors locals que contarotlavan pas que lo sieu castrum, ges de cultura, ges de moneda comuna, ges de medicina... una edat barbara de cruseltat et d'ignorància. Paradoxalament, fusquèron las crosadas contra los arabis que faguèron conéisser als europèus la cultura, la medicina, lo dret roman... aital venguèrem, nosaltres, la civilizacion dominanta pels sègles successius.


LAS MIÁS FONTS
1. Les Cathares - Chronologie de 1022 à 1321
Maurice Griffe
M. & J. Griffe
Cagnes sur Mer, 1991
p.2
Début de la Féodalité
L'empire de Charlemagne, dont la Marche d'Espagne, se fragmente en états marginaux après le traité de Verdun en 843 et surtout après le Capitulaire de Kiersy sur Oise en 877 qui autorise les gouverneurs de province (comte, marquis, duc..) à transmettre leur charge à leurs descendants qui deviennent ainsi des seigneurs héréditaires et indépendants. [esperi que tot lo monde a plan legit la darrièra paraula]
Le comté de Toulouse créé par Charlemagne en 778 est un état riche et puissant qui, dans la pyramide féodale, fait partie du royaume d'Aquitaine. [quin malastre... aquel reialme existís pas pus a l'epòca de la crosada francimanda]
2. Dictionnaire universel d'histoire et de géographie
M. N. Bouillet
Hachette
Paris, 1884
art. Languedoc
Le Languedoc correspond en grande partie à la Narbonnaise Ire des Romains, appelée plus tard Septimanie. Les Visigoths, qui s'en emparèrent au Ve siècle, lui donnèrent le nom de Gothie. Dans le VIIIe siècle, les Sarrasins l'occupèrent un instant ; mais ils en furent chassés par Charles Martel, Pépin et Charlemagne. Le Languedoc forma dès lors sous la domination des Francs le duché de Septimanie, qui devint bientôt indépendant [aquela paraula, un còp de mai!] ; il se confondit au Xe siècle avec le comté de Toulouse. À la suite de la croisade contre les Albigeois, Amaury de Montfort, à qui le comté avait été dévolu, le céda au roi de France Louis VIII, et cette cession fut confirmée en 1229 par un traité entre Raymond VII et S. Louis. Ce dernier mit son frère Alphonse en possession du Languedoc ; mais Alphonse étant mort sans enfants, la province fut réunie à la couronne par Philippe le hardi (1271).
3. French Medieval Armies 1000-1300
David Nicolle, PhD
Osprey Military
London, 1991
p.19
The history of the French south or Midi differed from that of the north.
(...)
p.20
From the mid-12th century feudal fiefs without castles also appeared in the deep south, while feudal rights over markets or tolls could be more important than those over land, as they brought in more money. Even in the 11th century it had been common for people to be given land in return for rents rather than military services. Such estates were often not hereditary, returning to the original lord on the death of the holder. In fact feudal duties and castles did not form the basis of the southern social order, as in the north, but resulted from an administrative system strongly rooted in the Roman past. [alara podètz imaginat cossí se'n batián, los occitans, dels clams dels francimands sus las lors tèrras!]
4. Càtars i trobadors - Un viatge il.lustrat a l'Occitània del segle XIII
Xavier Escura i Dalmau, Francesc Riart i Jou, Oriol Garcia i Quera
Signament Edicions - Història il.lustrada
Barcelona, 1998
p.42
Desaparegut l'Imperi carolingi, els dos regnes veïns al nord i al sud d'Occiània - francesos i catalans- aspiren als drets feudals sobre aquells comtats rics i cultes.
Mentre que la dinastia francesa dels Capets, com a successora de la dinastia carolíngia, reclama els drets teòrics feudataris sobre l'antiga Gàl.lia visigòtica -que inclou l'espai occità-, la dinastia catalana addueix [s'apuèja sus] els nombrosos lligams familiars i de vassallatge que, amb el temps, ha anat teixint i reforçant amb els senyors occitans.
(...)
L'any 1067 la comtessa Ermengarda de Carcassona ha venut els seus comtats occitans al seu parent Ramon Berenguer I de Barcelona.
(...)
En els pitjors moments de la croada desfermada per Roma i París contra el Llenguadoc, Ramon i el poderós comtat de Tolosa reconeixen Pere com a rei, se'n declaren feudataris i li demanen ajut.
El destí farà doncs, que durant un temps la història contempli la gestació d'un poderós estat: la Confederació de Catalunya-Aragó-Occitània, la qual, amb el Pirineu com a columna vertebral, s'estén de l'Ebre al Roine. [Ròse]
(...)
L'enfrontament de l'aliança Barcelona-Tolosa contra la de Roma-París esdevindrà una cruïlla medieval determinant i marcarà una inflexió definitiva en el curs posterior de la història d'Europa.
p.45
Pere I el Catòlic de Catalunya-Aragó (1177-1213)
(...)
Quan Roma posi el rei Pere entre l'espasa i la paret, entre el deure catòlic de castigar [los catars] i abandonar els seus vassalls occitans o les seves obligacions davant d'ells com a rei, Pere no ho dubtarà i deixarà la vida al camp de batalla (Muret, 1213) en defensa dels seus.
p.55
La descomposició de l'Imperi carolingi ha convertit el rei de França -de la dinastia dels Capets- en un petit senyor feudal que només posseeix els territoris que envolten París.
(...)
El domini anglès comprèn la Gascunya i una part d'Aquitània.
(...)
Al centre occità hi senyoreja la casa de Tolosa, que controla l'altra part d'Aquitània i la major part del Llenguadoc, amb l'antiga Septimània. Finalment, a l'est, hi trobem el domini català, que inclou la Provença, la part restant del Llenguadoc -Carcassona i Besiers- i tots els comtats i vescomtats del vessant nord del Pirineu.
(...)
Roma, per la seva banda, necessita mantenir l'aliança estratègica amb París contra els grans enemics comuns: els anglesos i l'Imperi germànic. És per això que el papa sempre defensarà els drets de París, per damunt dels de Barcelona, sobre els territoris occitans.
p.56
Felip-August (1165-1223), rei de França
Tot i considerar-se hereu de l'imperi carolingi i de no renunciar, per tant, als drets feudals històrics dels antics territoris d'influència carolíngia, Felip-August té prou seny per a no enfrontar-se amb la poderosa Casa de Tolosa i la no menys poderosa Casa de Barcelona, dinastia dels sobirans de la Corona d'Aragó.
5. The World of the Troubadours
Linda M. Paterson
Cambridge University Press
Cambridge, 1993
[sul fait que la paraula "Occitània" siá pas una invencion recenta]
p.3
Dante seems to have been the first to use the expression lingua d'oco [sic], opposing it to the languages of oïl and sì. The term occitan was used by the official administration in the fourteenth century, in such terms as lingua occitana, patria linguae occitanae and Occitania.
[sus las istòrias de vassalatge]
p.12
Historians agree that in France, Occitania and Catalonia public powers became fragmented and privatized after the break-up of the Carolingian empire, being taken over progressively by counts, viscounts and petty lords.
p.13
Gascony and the Pyrenees seem to have been independent of the French king in practice if not in law. (...) Later, great Gascon lords pay homage, but only as lip service, either to the king of France or the king of England (as duke of Aquitaine), or the count of Toulouse, with an uncertain sense of which is the appropriate lord.
p.15
Historians have traditionally stressed the weakness of vassalic ties in the Languedoc. Magnou-Nortier [del CNRS] claimed that vassalic ties were unknown in the county of Toulouse until the Capetian conquest in the thirteenth century. Cheyette [de Princeton] agreed with her that it is very difficult to assimilate southern convenientiae to oaths of homage and fealty on the northern French model. "Mentions of homage are late and extremely rare. The fief remains totally foreign to them."
CONCLUSION
Malaürosament, nosaltris occitans sèm alienats per la colonizacion francimanda al punt de projectar l'estructura feodala francimanda sus la realitat occitana de l'Edat Mejana - una civilizacion d'estampa romana e mediterranèa, contrariament a la del nòrd de Léger, de tradicion germanica. 

 Viua Occitania
Creado con Webnode
¡Crea tu página web gratis! Esta página web fue creada con Webnode. Crea tu propia web gratis hoy mismo! Comenzar